Un dels dos grans canvis que s'han de produir correspon al terreny de l'energia: la implantació massiva d'energia renovable i el seu emmagatzematge. Substituir tres reactors nuclears i tres cicles combinats supose molts molins a terra i/o al mar, moltes plaques fotovoltaiques i molts metres cúbics d'hidrogen per tenir en reserva per quan no hi hagi sol ni vent.

L'altre gran canvi, pel que fa a la química, és l'abandonament dels combustibles fòssils (petroli i gas) i usar biogàs, altres gasos sintètics i hidrogen. És a dir, combustibles que no contaminent i no perjudiquen la salut dels éssers vius del planeta. Els acords internacionals preveuen reduccions molt significatives d'emissions i els terminis cada cop són més curts.

O sigui que necessitem hidrogen verd pels dos grans canvis que hem de fer al Sud de Catalunya. I ha de ser verd - provinent de fonts d'energia renovable - i no gris com el que s'itilitza ara - provinent d'energies contaminants -. Així que també necessitem instal·lar molta energia renovable, perquè generar hidrogen precisa de molta energia i que aquesta sigui barata. Si no la fem a prop i en grans quantitats, el preu de l'hidrogen no serà competitiu. I s'ha de decidir ara, perquè és ara que s'està planificant el futur de la química i de l'energia.

I és que quan els Parlaments (el de Catalunya ja ho va fer fa tres anys i aviat el d'Espanya) aproven lleis que fixen per al 2050 ser 100% renovables vol dir que a les nostres cases ja no cremarem gas fòssil com ara, ni farem servir cotxes de gasolina o diesel.

Però també que tot el sistema productiu i el transport usaran només energies no contaminants. En aquest sentit, el transport, sobretit el oesant que inclou el marítim i l'aeri, deixaran d'utilitzar derivats del petroli i passaran a consumir biogasos i hidrogen. Estem, doncs, davant el final del petroli com a combustible. I en aquest sentit. el Port de Tarragona ha de començar a preveure que les importacions de petroli disminuiran molt, donat que és una de les fonts principals dels seus ingressos.

COm també a nivell residencial: s'acabarà de cremar gas fòssil i dièsel com fins ara per passar a electricitat i biogasos, gasos sintètics i hidrogen.

Cal un acord ampli de totes les institucions polítiques, econòmiques i socials. Del territori i dels governs de Catalunya i d'Espanya, per recòrrer un camí que aquests darrers anys ja han iniciat altres territoris i altres països. Ho necessitem especialment les comarques anomenades de la "transició justa", aquelles que ha de compensar la substitució de centrals de carbó i nuclears. Dit més cruament, els sectors químic i energètic del Port de Tarragona estan amenaçats. La bona notícia és que es poden adoptar mesures per preservar la seva salut. Però han de ser urgents i radicals.

La Universitat Rovira i Virgili ha fet un pas endavant impulsant una Plataforma d'Hidrogen amb la pretensió de constituir-se un "Hidrogen Valley", el qual està ben encarat perquè ja compta amb més de seixanta empreses i institucions. La URV, com en d'altres ocasions, assumeix un lideratge que potser no li corresponia i que és molt d'agrair.

Les comarques del Sud de Catalunya tenen en la transició energètica i química una gran oportunitat: poden disposar d'energia renovable suficient com per obtenir de la natura una energia competitiva; tenen talent acreditat en la URV i en centres de recerca química com l'ICIQ i d'energia com l'IREC, i disposen d'empreses competitives i persones treballadores que demostren dia a dia una competència envejable.

Serà també la manera de contribuir a la neutralitat climàtca el 2050, que vol dir que ja no col·laborarem a augmentar la temperatura del planeta que tants perjudicis ens porta a la salut i a tota la biodiversitat que ens envolta.